EFECTES DE LA STS Nº 705/2015, DE 23 DE DESEMBRE QUE DECLARA L’ ABUSIVITAT DE LES CLÀUSULES FINANCERES QUE OBLIGUEN AL PRESTATARI AL PAGAMENT DE LA INTEGRITAT DE LES DESPESES GENERADES EN LA CONSTITUCIÓ DEL PRÉSTEC HIPOTECARI.

És sabut que alhora de subscriure un préstec hipotecari, fins a la data, i deixant de banda la ineludible obligació que es contrau d’afrontar mensualment al pagament de les quotes hipotecàries, hom havia d’assumir un conjunt de despeses inherents a la seva constitució, fonamentalment, les notarials (la hipoteca ha de formalitzar-se en escriptura pública), les registrals( cal tenir present que per tal que sigui eficaç la hipoteca ha d’inscriure’s forçosament en el Registre de la Propietat), i per descomptat els tributs (en aquest cas la liquidació de l’ Impost d’Actes Jurídics Documentats), així com les que gira la gestoria que en el seu cas acostuma a tramitar-ho.

Aquesta realitat ha estat substancialment modificada arran la Sentència dictada ara fa exactament un any pel Tribunal Suprem. La màxima instància judicial és contundent en els seus pronunciaments i pel que fa a la clàusula de despeses del préstec hipotecari no vacil•la en qualificar-la d’abusiva conforme a la legislació aplicable en matèria de consumidors i usuaris, complementada per la continguda en el Codi Civil, legislació hipotecària i fiscal o tributària, tot considerant molt sintèticament que la repercussió fins a la data de la esmentada resolució de la totalitat dels costos al prestatari origina un desequilibri rellevant, atès que qui en resulta interessat principalment en la documentació i inscripció de la escriptura de préstec hipotecari es sens dubte i normalment la entitat bancària prestamista, qui així obté un títol executiu -en cas d’impagament de les quotes del préstec hipotecari-, constitueix una garantia real y obté privilegis especials en la execució.

Així doncs, a tots aquells que siguin prestataris (clients), resten emparats per sol•licitar la devolució dels costos esmentats a la entitat bancària prestamista mitjançant inicialment la formulació de reclamació extrajudicial i en el cas de no ésser estimada favorablement, l’exercici d’accions judicials , en qualsevol cas, la fermesa del criteri assentat pel Tribunal Suprem ha restablert el desequilibri entre el prestatari i el prestamista, instaurant una realitat ben distinta, al repercutir les despeses vinculades a la constitució del préstec hipotecari al prestamista (entitat financera), i reduint molt substancialment per no dir pràcticament qualsevol argument jurídic que assoleixi desvirtuar allò resolt per l’Alt Tribunal.
Alertem també dels efectes del transcurs del temps per exercitar les accions judicials, i sobre aquesta qüestió fem notar que no existeix unanimitat, d’una banda s’apunta que estem davant un termini de caducitat i per tant el termini és de tan sols quatre anys i d’altra banda, una segona interpretació que basant-se en la qualificació de nul•la de la clàusula abusiva que ens ocupa sosté que estem davant una acció imprescriptible, en qualsevol cas no s’esgoten els terminis ni per als que foren prestataris ni òbviament per als que actualment satisfan religiosament les quotes del préstec hipotecari.

Des del nostre despatx professional, us oferim el nostre servei jurídic integral per donar l’assessorament que en el seu cas requeriu en qualsevol de les fases: a)extrajudicial (formulació reclamació davant la entitat bancària prestamista) o b) judicial (interposant la corresponent demanda judicial) , facilitant-vos en qualsevol dels dos supòsits un pressupost dels nostres honoraris professionals en funció del resultat obtingut i adaptant-nos a les vicissituds que concorrin en cada cas.

 

María José Mosteirín López Advocada